La UPF recuerda la figura del historiador y académico Joaquin Miret i Sans

L?edifici del Rectorat de la Universitat Pompeu Fabra (plaça de la Mercè, 10-12) acollirà avui, dijous 9 de maig, a les 19.00 hores, un acte en memòria de l?historiador Joaquim Miret i Sans (1858-1919).

En la primera part de l?acte, que presidiran M. Rosa Virós, rectora de la UPF, i Katy Carreras, regidora del Districte de Ciutat Vella, tindrà lloc la presentació del llibre Cafè i quilombo. Els diaris de viatge de Joaquim Miret i Sans (1900-1918) (Institut d?Estudis Catalans, 2001), que comptarà amb les intervencions de Joan A. Argenter, president de la Secció Filològica de l?Institut d?Estudis Catalans; l?arquitecte Jesús Portavella, i Philip D. Rasico, catedràtic de Filologia Hispànica de la Universitat Vanderbilt de Nashville (Tennessee, EUA), que ha tingut cura de l?edició d?aquest llibre, un testimoni personal dels viatges que Miret i Sans va efectuar per Europa, Àfrica, el Pròxim Orient i Àsia.

En finalitzar aquesta presentació es procedirà a descobrir una placa al mateix edifici del Rectorat, on antigament hi havia la porta d?accés al número 2 del carrer de Boltres, lloc on va néixer Joaquim Miret i Sans.

L?historiador, acadèmic i membre fundador de l?Institut d?Estudis Catalans Joaquim Miret i Sans va néixer el 9 d?abril de 1858 a Barcelona, i concretament a la casa del marquès de Gelida situada a la cantonada dels carrers de la Mercè i de Boltres, que des de 1993 és la seu del Rectorat de la UPF.

Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i es va doctorar a Madrid amb una tesi sobre els Usatges (1892). Mai va exercir d?advocat sinó que es va dedicar a investigar intensament el català medieval popular, mitjançant l?estudi del textos i documents religiosos i notarials, fins al punt de ser el descobridor del text català més antic, Les Homilies d?Organyà. Va introduir en la historiografia catalana la confecció de biografies de destacades personalitats històriques, començant per la d?Alfons I (1904) i culminant amb la de Jaume I (1918). D?entre la seva extensa bibliografia cal destacar Sempre han tingut bec les oques. Apuntacions per la historia de les costumes privades (1905-1906), Les cases dels templers i hospitalers en Catalunya (1910) i Documents sur les juifs catalans aux XI, XII et XIII siècles (1914).

Miret i Sans va participar intensament en la vida cultural i científica catalana i, durant disset anys, va ser el secretari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i l?introductor del català en el butlletí d?aquesta institució. L?any 1907 va fundar, juntament amb set persones més, l?Institut d?Estudis Catalans i un any més tard va ser un dels principals organitzadors del I Congrés d?Història de la Corona d?Aragó.