L?edifici do Rectorat da Universitat Pompeu Fabra (plaça da Mercè, 10-12) acollirà avui, dijous 9 de maig, a lhes 19.00 hores, um acte em memòria de l?historiador Joaquim Miret i Sans (1858-1919).

Na primeira part de l?acte, que presidiran M. Rosa Virós, rectora da UPF, i Katy Carreiras, regidora do Districte de Ciutat Vella, tindrà lloc a presentació do llibre Cafè i quilombo. Els diaris de viatge de Joaquim Miret i Sans (1900-1918) (Institut d?Estudis Catalans, 2001), que comptarà amb lhes intervencions de Joan A. Argenter, president da Secció Filològica de l?Institut d?Estudis Catalans; l?arquitecte Jesús Portavella, i Philip D. Rasico, catedràtic de Filologia Hispànica da Universitat Vanderbilt de Nashville (Tennessee, EUA), que tem tingut cura de l?edició d?aquest llibre, um testimoni pessoal dels viatges que Miret i Sans vai efetuar per Europa, Àfrica, o Pròxim Orient i Àsia.

Em finalitzar aquesta presentació é procedirà a descobrir uma placa ao mateix edifici do Rectorat, on antigament hi havia a porta d?accés ao número 2 do carrer de Boltres, lloc on vai néixer Joaquim Miret i Sans.

L?historiador, acadèmic i membre fundador de l?Institut d?Estudis Catalans Joaquim Miret i Sans vai néixer o 9 d?abril de 1858 a Barcelona, i concretament à casa do marquès de Gelida situada à cantonada dels carrers da Mercè i de Boltres, que dês de 1993 és a seu do Rectorat da UPF.

Vai estudar Dret à Universitat de Barcelona i é vai doctorar a Madri amb uma tesi sobre els Usatges (1892). Mai vai exercir d?advocat sinó que é vai dedicar a pesquisar intensament o català medieval popular, mitjançant l?estudi do textos i documents religiosos i notarials, fins ao punt de ser o descobridor do text català més antic, Lhes Homilies d?Organyà. Vai introduir na historiografia catalã a confecció de biografies de destacades personalitats històriques, començant per o d?Alfons I (1904) i culminant amb a de Jaume I (1918). D?entre a seva extensa bibliografia cal destacar Sempre têm tingut bec lhes oques. Apuntacions per a história de lhes costumes privades (1905-1906), Cases-lhes dels templers i hospitalers em Cataluña (1910) i Documents sul lhes juifs catalans aux XI, XII et XIII siècles (1914).

Miret i Sans vai participar intensament na vida cultural i científica catalã i, durant disset anys, vai ser o secretari da Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i l?introdutor do català no butlletí d?aquesta institució. L?any 1907 vai fundar, juntament amb set persones més, l?Institut d?Estudis Catalans i um any més tard vai ser um dels principals organitzadors do I Congrés d?Història da Coroa d?Aragó.